Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984) és
un dels poetes més grans en llengua catalana del segle XX, i,
probablement, la veu lírica més influent en tota la literatura que ha
vingut després d’ell. El mestre Carles Riba ja en va saber copsar el
talent, essent Vinyoli molt jove. I Salvador Espriu, que sempre li va
fer costat i amb qui va mantenir una fructífera relació, va afirmar que
la poesia de l’autor barceloní honoraria la lírica de qualsevol gran
país.
Vinyoli va exercir, ja en la maduresa,
com a traductor de l’alemany. En aquest sentit, les seves versions de
Rilke són d’una altíssima vàlua literària. Però, per damunt de tot, va
ser poeta, i va consagrar a aquest gènere els més conspicus esforços de
la seva vida i el millor dels seus anys. És per això que la seva obra
respon a criteris d’una elevada exigència formal i moral, i és també per
això que el seu cant ens sedueix tan bon punt comencem a
anostrar-nos-el.
Aquest 2014 s’escau el centenari del seu
naixement (com també, al novembre d’enguany, el trentè aniversari de la
seva mort). Per tal d’honorar la seva memòria i difondre’n l’obra i el
llegat, el Departament de Cultura, mitjançant la Institució de les
Lletres Catalanes, promou l’Any Vinyoli tot al llarg de l’any present.
Un any d’homenatge al gran poeta català que tindrà un caràcter cultural,
cívic i participatiu.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada