Un professor de l'IOC guanya el premi Joan Fuster d'assaig

El nostre company Joan Garcia del Muro ha guanyat el Premi Joan Fuster d'assaig:

Un assaig sobre Estat Islàmic 

En la modalitat d'assaig, el lleidatà Joan García del Muro ha obtingut el Premi Joan Fuster amb el llibre Soldats del no-res, que reflexiona sobre les motivacions dels joves occidentals que abandonen la seva vida per lluitar amb Estat Islàmic. 

Soldats del no-res reflexiona sobre què és el que empeny joves europeus amb una vida occidental a lluitar amb l'Estat Islàmic. García del Muro ha explicat en roda de premsa que al seu assaig volia fugir del plantejament "còmode" del xoc de civilitzacions perquè hi ha "trets inquietants" en els autors dels atemptats a París o Niça com el seu poc seguiment dels preceptes islàmics. L'autor ha indicat que no es tracta tant d'una radicalització de l'islamisme sinó d'una "islamització de la radicalitat" i de com la buidor existencial omple els joves occidentals que van lluitar a l'Estat Islàmic. García del Muro ho ha resumit en una frase de Simone Weil, que ha fet servir com a cita inicial del seu llibre: "El totalitarisme no és tant un ofegador de pensament lliure, sinó que és l'absència de pensament lliure el que afavoreix el totalitarisme". (de Nació Digital).
Els joves europeus que se’n van a lluitar amb l’Estat islàmic.

Com Josep Franco, Joan García del Muro també repeteix com a guanyador d’un premi Octubre. La seua obra ‘Soldats del no res’ va aconseguir posar d’acord el jurat en deu minuts. És un llibre que intenta aproximar-se als joves europeus, però també americans o australians que abandonen la seua vida occidental per anar-sen a lluitar amb l’Estat islàmic. El jurat l’ha considerada una obra oportuna que entronca amb el pensament europeu sorgit a partir dels atemptats de París contra Chalie Hebdó, contra el Bataclan d’ara fa un any i del més recent a Niça, per exemple.
Segons García del Muro hi ha un pensament que és còmode que és parlar de la civilització i de la barbàrie que estaria fora de la civilització. Però ràpidament es pot argumentar en contra d’això sobre tot si s’estudien alguns casos inquietants. Si es miren els perfils i les vides dels autors d’aquests grans atemptats. Es tracta de persones que no seguien els preceptes de l’islamisme. No anaven a les mesquites ni respectaven el ramadà, per exemple. Per al professor de filosofia no es pot parlar de radicalisme exprés ni d’islam radicalitzat. ‘A mi aquesta manera de dir-ho em sembla inexacta. La manera d’expressar-ho és que no és tant una radicalització de l’islamisme sinó una islamització d’una radicalitat o d’un buit o d’una cosa ja no funcionava’. Com si en un moment de desorientació, els jovers trobaren una identitat molt fàcil en l’islam. García del Muro expressa la teoria que els joves no aprenen la crueltat en els cursets que els fan per a aprendre a utilitzar les armes, sinó que ja la porten abans de creuar les fronteres. L’assaig va encapçalat per una frase Simone Veil que l’autor va trobar quan ja l’havia acabat, però que va trobar molt adient per a resumir els dos anys de treball que han donat com a resultat aquest llibre: “el totalitarisme no és tant un ofegador de llibertats i de pensament lliure sinó al revés, és l’absència de pensament lliure la que afavoreix el totalitarisme”.
Joan Garcia del Muro és professor a la Faculta de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i a l’Institut Obert de Catalunya. Té una trajectòria molt consolidada com a assagista. Ha publicat, entre altres títols, els estudis ‘Història de la filosofia’, ‘El pensament ferit’ o ‘Totalitarisme postmodern’. L’any 2003 va compartir el premi d’assaig Joan Fuster amb Antoni Vives amb l’obra ‘Ficcions còmplices’.
Al Premi joan fuster d’assaig, dotat amb 6.000 euros, s’hi han presentat vint-i-vuit originals El jurat el formaven Simona Skrabec, Ramon Alcoverro i Ferran García Oliver. (De Vilaweb).