Cartells de la guerra civil a Catalunya

Arxiu Nacional de Catalunya

La Setmana Tràgica de 1909

Arxiu Nacional de Catalunya

El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX: les llavors de la revolució

Arxiu Nacionbal de Catalunya

Catalunya i la guerra de Successió

Exposició en línia del Museu d'Història de Catalunya

Les presons de Franco

Exposició virtual del Museu d'Història de Catalunya

Cambra fosca 1936-1946

Arxiu Nacional de Catalunya

Guerra civil a Cataluya. Testimonis i vivències

Arxiu Nacional de Catalunya

Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya

Exposició on-line del Museu d'Història de Catalunya

Memòria

Lluís Llach: Campanades a Morts (Directe a Gasteiz, 3 de Març de 2006) from jordi castalla on Vimeo.

Els internats de la por

Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats, col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants. Un gran documental sobre la nostra història! Els internats de la por "Els internats de la por" és un documental dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis que tanca la trilogia iniciada amb "Els nens perduts del franquisme" (2002) Els nens perduts del franquisme (1a part) Els nens perduts del franquisme (2a part) i "Torneu-me el fill!" (2012) Torneu-me el fill!

Dia del genocidi armeni

El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915, especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya i el primer a utilitzar un sistema complex de deportació i extermini.
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.

Més informació a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Genocidi_armeni 

Dia internacional del poble romaní (8 d'abril)

Avui, 8 d’abril, es celebra el Dia Internacional del Poble Romaní. El poble gitano, poble rom, gitanos o romanís és un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, l'Àsia menor, als EUA i Amèrica Llatina. Es creu que la major part prové de les regions índies de Panjab[23] i el Rajasthan. Van emigrar cap a Europa i el nord d'Àfrica per l'Iran, al voltant de 1050.[24] A l'estat espanyol, es diu calé per referir-se a la persona, o caló per referir-se a la llengua pròpia. Com que el nom de gitano pot tenir connotacions pejoratives, hi ha la proposta recent de dir romaní o simplement rom (en romaní: home o marit). R-rom tant per al poble com per a l'idioma, si bé no hi ha encara acord sobre l'existència o no del doble fonema "r-r" a les llengües gitanes centreeuropees. Actualment els gitanos representen la minoria ètnica més nombrosa a Europa. Són uns 10 milions de persones repartides per diferents països i l'Estat espanyol és un dels estats on viuen més gitanos. Concretament representen entre l'1'6% i el 2,1% el que significa entre 600.000 i 970.000 persones. Trobareu més informació sobre aquest poble a la Viquipèdia:http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_dels_gitanos

 

Dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust

El Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust del 27 de gener es dedica enguany a un tema: Mantenim viva la memòria(Keep the Memory  Alive).
Aquest any 2015, tanmateix, es commemoren dates importants com el  70è aniversari del Final de la II GM i alliberament dels camps, el 40è aniversari de l’inici del règim de Cambodja o el Centenari de l’inici del genocidi armeni que poden ser punts de partida per conèixer els fets històrics i commemorar la memòria de les persones víctimes dels genocidis contemporanis.
Un vídeo : http://www.centropa.org/centropa-cinema/renee-molho-bookstore-six-chapters està en ladino y castellà també.
Holocaust: https://www.holocaustremembrance.com/
altres webs: http://www.xtec.cat/web/centres/celebracions/2015/victimesholocaust/persabernemes
UNESCO:
http://www.unesco.org/new/es/in-memory-of-the-victims-of-the-holocaust

Històries de la Model

La segona república

50 anys d'Amnistia Internacional

AMNESTY INTERNATIONAL - 50 years from Carlos Lascano on Vimeo.

Barraques

Una història que hem oblidat massa ràpid.

Dia del treball

70 anys

L'1 d'abril de 1939 es va donar per acabada la guerra civil espnyola (1936-39) i començava la llarga dictadura del general Franco.

El mur de Berlin

El 13 d'agost de 1961 Alemanya de l'Est va començar a construir el mur de Berlín per evitar els intents de fugir creuant el teló d'acer. El mur de Berlín (la propaganda de l'RDA el considerava un "mur de protecció antifeixista", en altres llocs també va ser anomenat "mur de la vergonya") era part de la frontera interalemanya i separà Berlín Oest de Berlín Est i de l'RDA del 13 d'agost de 1961 al 9 de novembre de 1989. És el símbol més conegut de la Guerra freda i de la divisió d'Alemanya. Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de l'RDA mentre intentaven fugir cap a l'Oest. Altres fonts parlen d'un mínim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident.