Howard Carter i el seu equip descobreixen l'entrada de la tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis el 4 de novembre de 1922.
La foto del dia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Bloc de la comunitat educativa de l'Institut Obert de Catalunya
El puzzle de la setmana
Arxiu del blog
-
►
2017
(32)
- ► de setembre (2)
-
►
2016
(41)
- ► de desembre (6)
- ► de novembre (1)
-
►
2014
(28)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (4)
-
►
2013
(23)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2012
(82)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (1)
-
►
2011
(171)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (19)
- ► de setembre (12)
-
►
2010
(78)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (5)
-
►
2009
(169)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (9)
-
▼
2008
(224)
- ► de desembre (28)
-
▼
de novembre
(20)
- "Singing in the rain"
- L'ensenyament a distància al 1967
- "New York, New York"
- 25 de novembre. Dia internacional contra la violèn...
- "West side history"
- Assassinat de JF Kennedy
- Ser dona
- 20N
- Franz Schubert
- Pensar en l'educació
- Companys
- Música per al cap de setmana
- Miriam Makeba
- Miquel Martí i Pol
- Joss Stone
- La caiguda del mur de Berlin
- A escala
- Yes, we can
- Jacques Tati
- La tomba de Tutankamon
- ► de setembre (19)
-
►
2007
(60)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (17)
- ► de setembre (14)
Enllaços
Un bri de poesia
Ara mateix
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Paura dei tuoi occhi
Paura dei tuoi occhi,
Di quel vertice puro
Entro cui batte il pensiero,
Paura del tuo sguardo
Nascosto velluto d ́algebra
Col quale mi percorri,
Paura delle tue mani
Calamite leggere
Che chiedono linfa,
Paura dei tuoi ginocchi
Che premono il mio grembo
E poi ancora paura,
Finché il mare sommerge
Questa mia debole carne
E io giaccio sfinita
Su di te che diventi spiaggia
E io che divento onda
Che tu percuoti e percuoti
Con il tuo remo d ́Amore.
Alda Merini
Entrades
Mapa de visites
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada