El bloc de l'IOC

Aquest bloc vol ser una eina de comunicació de tota la comunitat de l'Institut Obert de Catalunya

La foto del dia

La foto del dia

Cançons per escoltar

31 de desembre 2012

09 de desembre 2012

Som escola

25 de novembre 2012

Jornada tècnica SMX

Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès (17-XI-2012)

17 de novembre 2012

Ficciones nº 12

¡Hem arribat fins aquí!: mitja dotzena de revistes resultat de l'esforç dels estudiants del "Taller de Escritura Creativa (CT5)" del GES.

22 d’octubre 2012


ANIMA from Andrew Wilding on Vimeo.

25 de setembre 2012

06 d’agost 2012

26 de juliol 2012


12 de juliol 2012

06 de juliol 2012

05 de juliol 2012

24 de juny 2012

18 de juny 2012

10 de juny 2012

You Say Tomato, I Say Bailout: How Spain Agreed to be Rescued

Spain You Say Tomato, I Say Bailout: How Spain Agreed to be Rescued Knowing how bailouts doomed the governments of other countries, Madrid insists it has accepted a massive "loan" to recapitalize its banks. Others, however, are calling it as they see it. By Lisa Abend / Madrid | @lisaabend | June 9, 2012 | 62 Twelve days after Spain insisted it required no bailout, and roughly 24 hours after it vigorously maintained that no decision on such an intervention had been made, the government of Spain today requested a rescue of its troubled banks from the European Union. Although the exact amount that Spain will request and the terms under which it will be delivered have yet to be determined, the Eurozone’s finance ministers agreed in an emergency meeting this afternoon to recapitalize the Spanish banking system with up to 100 billion euros, making it the fourth country in the European Union to receive a bailout. Just don’t call it that. “The financial support will be directed to the FROB [Spain's Fund for Orderly Bank Restructuring] which will inject it in the financial entities that need it,” said finance minister Luís de Guindos in a press conference this afternoon. “It is a loan with very favorable terms, much more favorable than the market’s. In no way is this a bailout.” That’s pretty much the answer you’d expect from a government that has repeatedly asserted that it did not need a rescue. On May 26, one day after Spain’s fourth largest bank admitted it would need a total of 23.5 billion euros in public funds, prime minister Mariano Rajoy told a press conference that “there would be no bank bailout.” Earlier this week, the situation had worsened enough that he was forced to admit that Spain’s banks needed European assistance. But even as late as Friday afternoon, his government was insisting it would not request that assistance until it had the results of three audits, one from the IMF, due Monday, and two from independent evaluators, due later this month. Yet the rest of Europe was unwilling to wait that long. Potentially destabilizing Greek elections are scheduled for June 17. And, at the same time, everyone was acutely aware that the euro itself was in peril so long as Spain’s economy–the Eurozone’s fourth largest–was in doubt. In an effort to get Spain to the table sooner, the IMF bumped up the release of its report by 48 hours. That evaluation estimates that the country will need at least 40 billion euros to safeguard its banks, and possibly quite a bit more as a safety margin. With Spain’s economy expected to contract 1.8% this year, and access to credit through the markets diminishing by the day, Madrid was forced to admit that it simply couldn’t come up with the money itself. So why won’t its government call the intervention a bailout? Part of the answer surely has to do with the stigma attached to the term. In the three countries that have preceded Spain into bailout territory–Greece, Ireland, and Portugal–assistance not only brought with it new financial demands from the so-called “troika” (made up of the European Union, the IMF, and the European Central Bank), but also came with political strings attached, including painful pension, tax, and labor reforms. So painful, in fact, that each of the governments that requested the rescues has fallen. Spain has also tried to use its resistance to win more favorable terms, and in that, it may have succeeded. Unlike the three other rescues, this one is not directed at the country’s sovereign debt, only its banking sector. Although the government will hold ultimate responsibility for the loan, the funds will be dispersed by the intermediary FROB (which allows the government to avoid adding to its sovereign debt), and the money will be injected only into those banks that need it. Any European and IMF oversight–the latter will not be contributing funds but will be involved in monitoring their use–will be restricted to the financial sector, not the Spanish macroeconomic system as a whole. “In the sense that it’s a lot of money–more than Portugal and Ireland got, it’s a rescue,” says José Luís Peydro, professor of economics at Barcelona’s Pompeu Fabra university. “But it doesn’t have the same conditionality as those others. It’s a matter of semantics, but it’s also very positive for Spain.” Not everyone sees it that way. Barcelona-based economist Edward Hugh says, “Of course it’s a bailout. What else would you call it? If you can’t finance your debt, and you have to ask someone else to finance it, it’s a bailout. But everybody who’s taken a bailout is dead, and Rajoy doesn’t want to be dead.” By avoiding European-imposed austerity measures, Rajoy’s government does indeed hope to avoid that fate. But its equivocating may bring another kind of damage. All three of Spain’s major newspapers ignored de Guindos’ finessing and put the word “bailout” on their homepages soon after the news broke on Saturday. Twitter has been awash today with links to the prime minister’s earlier disavowals of European aid; #rajoycobarde (that is, “cowardrajoy”) was a trending topic. “This reversal is going to hurt him a lot,” says Antoni Gutiérrez-Rubí, a public image consultant. “He hasn’t told the truth because the truth would oblige him to act. And that has eroded Spaniards’ trust in him.” Whatever it’s called, the intervention carries with it plenty of questions and risks. Peydro will be looking to see if the terms of the arrangement require the Spanish banking sector to pay back “super seniors” (that is, privileged heavyweight lenders like the IMF or, in this case, the European Union’s rescue fund) first–a measure that, in the past, has discouraged private investors. And Hugh, who says that this package will only cover the banks’ losses for 2012 and 2013 not “what is causing those losses,” believes today’s rescue is only a first step. “Housing prices are going to continue to fall, unemployment is going to continue to rise, and Spain is going to eventually need some kind of macroeconomic plan to solve that. But the government knows they can’t sell that to the Spanish public yet.” And thus the insistence on a mere “loan.” As if to prove that nothing has changed, Rajoy, who has not yet made a public statement about the intervention, has maintained his plans to travel to Gdansk Sunday for the Spain-Italy match in the Eurocup championship. At least there, he knows, Spain has a good chance of coming out okay. Read more: http://world.time.com/2012/06/09/you-say-tomato-i-say-bailout-how-spain-agreed-to-be-rescued/#ixzz1xPca5JaQ

04 de juny 2012


Entre els dies 12 i 14 del passat mes d'abril d'enguany es varen trobar a Madrid professors/es i alumnat dels centres participants en el projecte Enreda2. Aquí en teniu els vídeos:

15 de maig 2012

Les fotos del projecte Enreda2

Entre els dies 12 i 14 del passat mes d'abril d'enguany es varen trobar a Madrid professors/es i alumnat dels centres participants en el projecte Enreda2
Aquí en teniu algunes fotografies:


09 de maig 2012

Dia d’Europa, 9 de maig!

La pau mundial només pot ser salvaguardada mitjançant esforços creadors proporcionals als perills que l’amenacen. Amb aquesta declaració conjunta, feta el 9 de maig de 1950 a París, es volia crear una institució europea supranacional encarregada de construir accions que alliberessin Europa dels antics odis i prejudicis que havien desencadenat les dues guerres mundials. la declaració fou redactada per Jean Monnet i llegida amb comentaris propis per Robert Schuman. Des d’aleshores, el dia 9 de maig es commemora anualment la intenció de tots els pobles europeus de col·laborar en la millora comú i de participar en la construcció d’un futur compartit, on tothom hi tingui cabuda en llibertat i equitat.

07 de maig 2012

Ron Diorio Subfactors

03 de maig 2012

I want to be

02 de maig 2012

Final d'època

01 de maig 2012

26 d’abril 2012

Situació límit

25 d’abril 2012

24 d’abril 2012

Sant Jordi 2012

23 d’abril 2012

Feliç Sant Jordi

22 d’abril 2012

16 d’abril 2012


14 d’abril 2012

La segona república

12 d’abril 2012

11 d’abril 2012

01 d’abril 2012

30 de març 2012


A PRAGUE SYMPHONY from Raindogs on Vimeo.

28 de març 2012

27 de març 2012

23 de març 2012


Four from InkyMind on Vimeo.

22 de març 2012

15 de març 2012

07 de març 2012

05 de març 2012

04 de març 2012

03 de març 2012

Inner Steppe

Inner Steppe from Alex Schulz on Vimeo.

29 de febrer 2012

26 de febrer 2012


22 de febrer 2012

Mestres: Com aprenem

19 de febrer 2012

15 de febrer 2012

11 de febrer 2012

Van Gogh

Van Gogh from Don Low on Vimeo.

08 de febrer 2012

07 de febrer 2012

01 de febrer 2012

31 de gener 2012

Mestres, un retrat viscut de la tasca dels docents

Mestres, un retrat viscut de la tasca dels docents
Aquest dimarts, 31 de gener, a les 22.30h, TV3 estrena Mestres, la sèrie del departament de Nous Formats que indaga sobre la feina quotidiana de mestres i professors d’Infantil, Primària i Secundària: com treballen, què en pensen, de la seva feina… i quines solucions troben cada dia per als reptes que planteja educar els nens i adolescents del segle XXI. En cada capítol de Mestres es mostrarà el dia a dia d’un paisatge escolar concret: una classe de P4, una aula oberta, una escola rural, un institut urbà…  i també es farà una mirada al passat: deu persones populars i destacades en diferents àmbits socials tornaran al centre on van estudiar, presentaran el mestre que els va canviar la vida i, durant una estona, es posaran al seu lloc davant dels alumnes d’ara.
La presentació del programa es va fer a l’escola Pau Casals de Barcelona, amb l’assistència de la consellera d’Ensenyament; Irene Rigau; la directora de TV3, Mònica Terribas i la directora de la sèrie, Fúlvia Nicolàs, així com del director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, i del president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, Raül Manzano. Coincidint amb l’emissió de Mestres, la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica han organitzat un cicle de deu debats per tot Catalunya, emesos en directe per Internet des d’aquest mateix blog, que reflexionaran sobre “què vol dir ser mestre avui?”. Palacín i Manzano van remarcar  “la capacitat de síntesi” i “la gran sensibilitat” del programa i van assegurar que ofereix una gran oportunitat per “mobilitzar un debat a tot Catalunya” sobre la identitat professional i el compromís ètic del professorat.
Per la seva part, Mònica Terribas va explicar que la sèrie “reflecteix una actitud en positiu dels mestres”, ja que és un exercici d’”autoestima col•lectiva” d’unes de les primeres persones que “ens han obert el camí”. El programa que ara veu la llum es va començar a gestar fa dos anys. “Quan l’emetem la nostra societat s’adonarà que la dels mestres és la professió més important del món. Estem en mans dels mestres”, va concloure la directora de TV3.
Després de dirigir l’equip que ha fet la sèrie, Fúlvia Nicolàs sosté que la de mestre “és una feina que no està tan considerada com ho hauria d’estar” i que un dels objectius del programa és, precisament, posar en valor “la importància que els mestres tenen en la societat, ja que canvien vides”. A l’espai apareixen personatges populars que parlen d’un mestre en la seva vida. “Els hem anat a trobar, els hem posat cara a cara i hem posat el convidat a fer una classe”, va explicar Nicolàs.
La consellera Rigau va tancar la presentació agraint a TV3 la realització d’una sèrie en la qual, segons va dir, “s’hi perceben també els intangibles de l’escola, que és un gresol de sentiments”. Va afirmar que la feina dels professionals de l’educació “està entre l’ètica i l’èpica”, ja que “quan un mestre es posa al davant d’una classe s’exposa” i alhora sap que “el futur d’aquells infants i joves també depèn de tu”. Com a experiència personal va afirmar: “els que hem estat docents sabem que hi ha un regal que et fa la vida i és trobar-te un exalumne”.

29 de gener 2012

Le harcèlement entre élèves sur Internet inquiète les enseignants et les familles

Sur la Toile, pas de bousculade ni de racket comme dans une cour d'école, mais des rumeurs, des calomnies et des insultes, des photos et vidéos intimes, mises en ligne sans l'accord des intéressés. Un phénomène inquiète aujourd'hui experts, enseignants et familles en France : la place prise par le "cyber-harcèlement". Difficile, parfois, de distinguer ce qui relève du jeu entre adolescents, sur les réseaux sociaux, et ce qui va au-delà. "Les harceleurs ont leurs méthodes, explique Justine Atlan, directrice de l'association e-Enfance. Ils peuvent aller sur un profil, et l'inonder de commentaires insultants. Ou inventer un profil, et y poster des commentaires pour faire passer une camarade pour aguicheuse, un camarade pour agressif. Certains sont capables de pirater les comptes d'un ou d'une "ex"..."

"On ne peut pas affirmer que la violence est plus grande sur Internet, car les évaluations sont en cours, affirme Catherine Blaya, professeure en sciences de l'éducation et spécialiste du cyber-harcèlement, mais il faut bien reconnaître que le Web a un effet désinhibiteur, et que les effets de dissémination sont plus importants quand, en un clic, toute la communauté peut être alertée, 24 heures sur 24 et 7 jours sur 7." Jean-Pierre Bellon, professeur de philosophie et président de l'Association pour la prévention des phénomènes de harcèlement entre élèves, dresse un constat peu différent : "Il est plus simple de passer à l'acte quand on ne voit pas sa victime, et la trace laissée sur la Toile est... tenace."
L'association e-Enfance a signé avec le ministère de l'éducation nationale, le 6 juin 2011, une convention pour lutter contre le cyber-harcèlement, notamment en alertant Facebook. "Il ne s'agit pas de stigmatiser les jeunes, mais de les sensibiliser aux conséquences de leurs actes, insiste Mme Atlan, directrice d'e-Enfance, d'autant que 60 % des harceleurs se disent eux-mêmes harcelés."
Facebook, de son côté, met en avant ses "outils de signalement". "Ils sont à disposition de chaque utilisateur sur pratiquement chaque page, explique Anne-Sophie Bodry, directrice des affaires publiques du réseau social pour la France et l'Europe du Sud. Un outil s'adresse spécifiquement aux mineurs, les engageant, lors d'un signalement, à prévenir l'adulte ou l'ami de leur choix."
Est-ce suffisant ? "Prétendre contrôler l'usage que fait un adolescent des réseaux sociaux est un peu illusoire", répond Olivier Rafal, expert en réseaux sociaux. Un compte bloqué ? Pas difficile d'en rouvrir un. Un filtre parental ? Encore faut-il que les jeunes se connectent depuis l'ordinateur familial. "Les opérateurs peuvent surveiller les contenus, c'est techniquement possible, note M. Rafal, mais cela soulève des problèmes d'ordre éthique. La seule vraie solution passe par l'éducation."
Le ministère de l'éducation s'apprête, mardi 24 janvier, pour la quatrième fois en deux ans, à communiquer sur la lutte contre le harcèlement entre élèves à l'école. Nombre d'établissements et d'académies - Paris, Versailles... - sont déjà mobilisés. Des interventions auprès des élèves sont engagées. Et des enquêtes de victimation prévues tous les deux ans. "On est sur la bonne voie, note le sociologue Eric Debarbieux, président de l'Observatoire international de la violence à l'école. Il reste encore beaucoup à faire en matière de formation des enseignants et d'actions éducatives entre la famille et l'école, pour favoriser le vivre-ensemble." Pas de recettes miracles, mais un accompagnement sur le long terme. Et de la patience : la Finlande et le Royaume-Uni ont mis dix à vingt ans pour faire baisser le harcèlement... de moitié.
Comparée aux pays scandinaves et anglo-saxons, la France a tardé à prendre en considération le harcèlement entre élèves. A cesser de banaliser les vexations et brimades, qui concernent un élève sur dix, selon Eric Debarbieux. Un sur vingt de manière sévère. "Nous avons longtemps pensé la violence à l'école comme quelque chose d'intrusif, le fait d'élèves extérieurs, explique le sociologue, alors que le harcèlement est interne à l'école, à toutes les écoles."
"Du côté des adultes, il y a eu et il y a encore une sous-évaluation de la souffrance causée par ces "microviolences", ajoute Nicole Catheline, pédopsychiatre au centre hospitalier Henri-Laborit de Poitiers. On se dit que c'est l'école de la vie, qu'il faut souffrir pour apprendre... Les enfants, eux, subissent en silence, un peu par peur, un peu par honte."
En 2011, la remise de deux rapports et la tenue d'Assises nationales sur le harcèlement ont réveillé l'opinion. Si un très grand nombre d'enfants se sentent bien à l'école, certains y ont peur. Seule la moitié des écoliers n'a jamais connu de violences verbales (moqueries, insultes) ou physiques (coups, bagarres). Avec pour conséquences, absentéisme, déscolarisation, stress, dépression... Et parfois pire. A la veille de la rentrée scolaire, le 3 janvier, Pauline, 12 ans, s'est ainsi donné la mort avec le fusil de chasse de son père. Selon sa mère, l'adolescente, en 6e dans un collège de Lens (Pas-de-Calais), était harcelée par des camarades.
Mattea Battaglia
LEMONDE | 23.01.12

28 de gener 2012

La crisi fa oblidar la fam

La crisi fa oblidar la fam

L'Unicef, l'agència de l'ONU per a la infància, alerta que milions de persones estan al llindar de la supervivència arreu del món. I, entre elles, molts infants, especialment vulnerables. Unicef fa una crida que arriba a l'anomenat primer món en un moment en què els governs han deixat de mirar enfora.


23 de gener 2012

18 de gener 2012

L'any 2011 en fotografies

Les fotografies del 2011 del New York Times.

17 de gener 2012

Beautiful Paintings

16 de gener 2012

El preu de ser els primers

Corea del Sud obté les màximes puntuacions en l'estudi de referència mundial sobre l'educació, l'informe Pisa. Com ho aconsegueix?


15 de gener 2012

14 de gener 2012


Sobredosis from Horatiux on Vimeo.

13 de gener 2012

11 de gener 2012


Maybe ...
View another webinar from MariaChobanova

10 de gener 2012

08 de gener 2012

07 de gener 2012

03 de gener 2012

02 de gener 2012