El bloc de l'IOC

Aquest bloc vol ser una eina de comunicació de tota la comunitat de l'Institut Obert de Catalunya
correu:bloc@ioc.cat

La foto del dia

La foto del dia

Cançons per escoltar

31 de desembre 2009

23 de desembre 2009

23 de novembre 2009

18 de novembre 2009

A la tardor... Ficciones nº 3 - Otoño 2009

Hola amics i amigues,
un cop més, com cada trimestre, us oferim una mostra dels treballs que fem al mòdul "CT5: Taller de escritura creativa". Estem molt contents de la nostra revista que fem amb l'esforç de tothom.
La il·lustració de la portada és de Quint Buchholz.

16 de novembre 2009

13 de novembre 2009

Claude Monet

El 14 de novembre de 1840 va néixer el pintor impressionista francès Claude Monet.

09 de novembre 2009

El mur de Berlin

El 9 de novembre de 1989 va caure el mur de Berlin. S'acabava la guerra freda.

07 de novembre 2009

Revolució soviètica

El 7 de novembre de 1917 va esclatar la revolució russa.

03 de novembre 2009

Tutankamon

El 4 de novembre de 1922 es va descobrir la tomba del faraó Tutankamon.

30 d’octubre 2009

Vermeer

El 31 d'0ctubre de 1632 va néixer el pintor Jan Vermeer.

29 d’octubre 2009

Astérix i Obelix

El 29 d'octubre de 2009 es va publicar a la revista Pilote la primera tira del còmic Astérix i Obelix.

22 d’octubre 2009

Franz Listz

El 22 d'octubre de 1811 va néixer el compositor hongarès Franz Listz.

20 d’octubre 2009

Celia Cruz

El 21 de octubre de 1925 va néixer la cantant cubana Celia Cruz.

19 d’octubre 2009

Arthur Rimbaud

El 20 d'octubre de 1854 va néixer el poetra francès Arthur Rimbaud.

EL VAIXELL EBRI

Mentre jo davallava pels Rius impertorbables,
Ja no em sentia més guiat pels sirgadors:
Els Pells-Roges cridaires els van prendre per blancs
I els van clavar tots nus a les posts de colors.

Detesto tota mena d'equipatges,
Qui porta blats flamencs o bé cotons anglesos.
Quan amb els sirgadors han acabat tals escàndols,
Les Aigües m'han deixat baixar per on em plau.

En el clapotejar furiós de marees,
Jo, l'altre hivern, més sord que el cervell dels infants,
Vaig córrer! I les Penínsules desamarrades
Poc han sofert caos més triomfals.

La tempesta ha aplaudit els meus afanys marítims.
Com un tap, de lleuger, he ballat per les ones,
Que algú en diu eternals portadores de víctimes,
Deu nits, sense enyorar l'ull obtús dels fanals.

Més dolça que als infants la carn de pomes àcides,
Penetra l'aigua verda la fusta del meu casc,
I les taques de vins blaus i de vomitades
Em renten i dispersen àncora i governall.

I de llavors ençà m'he banyat al Poema
De la Mar, amarada d'astres i lactescent,
Devorant els atzurs verds on, flotant pàl.lid
I atret, un ofegat pensiu baixa a vegades;

On, tenyint de cop sobte les blavors, els deliris
I els ritmes lents sota l'esclat del dia,
Més fortes que l'alcohol, més vastes que cap lira,
Fermenten les rojors amargues de l'amor!

Conec els cels que esclaten en llampecs, i les trombes
I les ressaques i els corrents: conec el vespre,
L'Alba exaltada igual que un poble de coloms,
I a vegades he vist el que l'home creu veure!

He vist el sol ponent, tacat de terrors místiques,
Il.luminant les llargues congestes violetes,
Talment els personatges de drames molt antics
Les ones rodant lluny llurs tremors de ventalles!

He somiat la nit verda amb neus encegades,
Però pujant als ulls del mar amb lentituds,
La circulació de sabes inaudites
I l'esclat groc i blau dels fòsfors cantadors!

He seguit durant mesos, com tot de vaqueries
Histèriques, les ones a l'assalt dels esculls,
Sense pensar que els peus fulgents de les Maries
Poguessin torçar el morro dels Oceans asmàtics.

He topat, sapigueu-ho, increïbles Florides
Que mesclen a les flors ulls de panteres amb pells
D'homes! Arcs iris encesos com brides
A l'horitzó dels mars, amb ramades verdoses!

He vist fermentar gorgs enormes, trampes on
Es podreix entre canyes tot un Leviatan!
Els enderrocaments d'aigua enmig de bonances,
I la llunyedat cap als avencs cascadejant!

Glaceres, sols d'argent, nacre ondós, cels de brases!
Varades repugnants al fons de golfs obscurs
On les serpents gegants devorades per xinxes
Cauen d'arbres torçats amb negrors perfumades!

M'hauria complagut mostrar als nens les daurades
D'ona blava, aquests peixos auris, peixos cantants.
-Escumes de flors bressen els meves partences
I oratges inefables m'han alat uns instants.

Sovint, màrtir cansat dels pols i de les zones.
El mar que amb el sanglot fa el meu balanceig dolç
M'alça les seves flors d'ombra amb ventoses grogues
I jo resto, com una dona de genollons...

Quasi una illa, agitant damunt meu les disputes
I els fems d'ocells xerraires i d'ulls rossos.
I jo navego mentre pels meus cordatges fràgils
Baixen els ofegats a dormir, a recules.

Amb tot, vaixell perdut sota cabells de cales,
Llançat per l'huracà a l'èter sense ocells,
Jo, a qui els Monitors i els velers de les Hanses
Poc haurien salvat l'esquelet ebri d'aigua;

Lliure, fumant, muntat per boires violetes,
Jo, que forado el cel vermell com un mur
Que porta, confitura exquisida als poetes,
Líquens de sol i candeles d'atzur;

Jo, que corro tacat de lúnules èlèctriques,
Planxa boja, escortat per hipocamps obscurs,
Quan els juliols fan enfonsar a cops de pal
Els cels ultramarins als embuts flamejants;

Jo, que tremolo sentint queixar-se a cinquanta milles
Els Behemots en zel i els densos Maelstroms,
Eternal filador d'immobilitats blaves,
Jo lamento l'Europa dels antics parapets!

He vist els arxipèlags siderals i les illes
On els cels delirants s'obren al viatges:
-¿És en nits sense fons que dorms i t'exilies,
Milió d'ocells d'or, oh futura Vigor?

Però he plorat molt! Les albes són ben tristes.
Tota lluna és atroç i tot sol dolorós:
L'acra amor m'ha embotit amb sopors seductores.
Que la quilla m'esclati! Oh, que torni a la mar!

Si vull una aigua d'Europa és la bassa
Fosca i freda on en el capvespre embalsamat
Un infant ajupit, ple de tristesa, deixa
Un vaixell fràgil com papallona de maig.

Banyat de languideses, ja no puc més, oh onades!,
Aixecar la singlada dels qui porten cotons,
Ni travessar l'orgull de banderes i flames,
Ni nedar sota els ulls terribles dels pontons.

(Trad. Joan Brossa)

Le bateau ivre

Comme je descendais des Fleuves impassibles,
Je ne me sentis plus guidé par les haleurs :
Des Peaux-Rouges criards les avaient pris pour cibles
Les ayant cloués nus aux poteaux de couleurs.

J'étais insoucieux de tous les équipages,
Porteur de blés flamands ou de cotons anglais.
Quand avec mes haleurs ont fini ces tapages
Les Fleuves m'ont laissé descendre où je voulais.

Dans les clapotements furieux des marées
Moi l'autre hiver plus sourd que les cerveaux d'enfants,
Je courus ! Et les Péninsules démarrées
N'ont pas subi tohu-bohus plus triomphants.

La tempête a béni mes éveils maritimes.
Plus léger qu'un bouchon j'ai dansé sur les flots
Qu'on appelle rouleurs éternels de victimes,
Dix nuits, sans regretter l'oeil niais des falots !

Plus douce qu'aux enfants la chair des pommes sures,
L'eau verte pénétra ma coque de sapin
Et des taches de vins bleus et des vomissures
Me lava, dispersant gouvernail et grappin

Et dès lors, je me suis baigné dans le Poème
De la Mer, infusé d'astres, et lactescent,
Dévorant les azurs verts ; où, flottaison blême
Et ravie, un noyé pensif parfois descend ;

Où, teignant tout à coup les bleuités, délires
Et rythmes lents sous les rutilements du jour,
Plus fortes que l'alcool, plus vastes que nos lyres,
Fermentent les rousseurs amères de l'amour !

Je sais les cieux crevant en éclairs, et les trombes
Et les ressacs et les courants : Je sais le soir,
L'aube exaltée ainsi qu'un peuple de colombes,
Et j'ai vu quelque fois ce que l'homme a cru voir !

J'ai vu le soleil bas, taché d'horreurs mystiques,
Illuminant de longs figements violets,
Pareils à des acteurs de drames très-antiques
Les flots roulant au loin leurs frissons de volets !

J'ai rêvé la nuit verte aux neiges éblouies,
Baiser montant aux yeux des mers avec lenteurs,
La circulation des sèves inouïes,
Et l'éveil jaune et bleu des phosphores chanteurs !

J'ai suivi, des mois pleins, pareille aux vacheries
Hystériques, la houle à l'assaut des récifs,
Sans songer que les pieds lumineux des Maries
Pussent forcer le mufle aux Océans poussifs !

J'ai heurté, savez-vous, d'incroyables Florides
Mêlant aux fleurs des yeux de panthères à peaux
D'hommes ! Des arcs-en-ciel tendus comme des brides
Sous l'horizon des mers, à de glauques troupeaux !

J'ai vu fermenter les marais énormes, nasses
Où pourrit dans les joncs tout un Léviathan !
Des écroulement d'eau au milieu des bonaces,
Et les lointains vers les gouffres cataractant !

Glaciers, soleils d'argent, flots nacreux, cieux de braises !
Échouages hideux au fond des golfes bruns
Où les serpents géants dévorés de punaises
Choient, des arbres tordus, avec de noirs parfums !

J'aurais voulu montrer aux enfants ces dorades
Du flot bleu, ces poissons d'or, ces poissons chantants.
- Des écumes de fleurs ont bercé mes dérades
Et d'ineffables vents m'ont ailé par instants.

Parfois, martyr lassé des pôles et des zones,
La mer dont le sanglot faisait mon roulis doux
Montait vers moi ses fleurs d'ombres aux ventouses jaunes
Et je restais, ainsi qu'une femme à genoux...

Presque île, balottant sur mes bords les querelles
Et les fientes d'oiseaux clabaudeurs aux yeux blonds
Et je voguais, lorsqu'à travers mes liens frêles
Des noyés descendaient dormir, à reculons !

Or moi, bateau perdu sous les cheveux des anses,
Jeté par l'ouragan dans l'éther sans oiseau,
Moi dont les Monitors et les voiliers des Hanses
N'auraient pas repêché la carcasse ivre d'eau ;

Libre, fumant, monté de brumes violettes,
Moi qui trouais le ciel rougeoyant comme un mur
Qui porte, confiture exquise aux bons poètes,
Des lichens de soleil et des morves d'azur,

Qui courais, taché de lunules électriques,
Planche folle, escorté des hippocampes noirs,
Quand les juillets faisaient crouler à coups de triques
Les cieux ultramarins aux ardents entonnoirs ;

Moi qui tremblais, sentant geindre à cinquante lieues
Le rut des Béhémots et les Maelstroms épais,
Fileur éternel des immobilités bleues,
Je regrette l'Europe aux anciens parapets !

J'ai vu des archipels sidéraux ! et des îles
Dont les cieux délirants sont ouverts au vogueur :
- Est-ce en ces nuits sans fond que tu dors et t'exiles,
Million d'oiseaux d'or, ô future Vigueur ? -

Mais, vrai, j'ai trop pleuré ! Les Aubes sont navrantes.
Toute lune est atroce et tout soleil amer :
L'âcre amour m'a gonflé de torpeurs enivrantes.
Ô que ma quille éclate ! Ô que j'aille à la mer !

Si je désire une eau d'Europe, c'est la flache
Noire et froide où vers le crépuscule embaumé
Un enfant accroupi plein de tristesses, lâche
Un bateau frêle comme un papillon de mai.

Je ne puis plus, baigné de vos langueurs, ô lames,
Enlever leur sillage aux porteurs de cotons,
Ni traverser l'orgueil des drapeaux et des flammes,
Ni nager sous les yeux horribles des pontons.

17 d’octubre 2009

15 d’octubre 2009

14 d’octubre 2009

Lluís Companys

El 15 d'octubre de 1940 va ser afusellat el President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys.




12 d’octubre 2009

Francesc Ferrer i Guàrdia

El 13 d'octubre de 1909 va ser afusellat al castell de Montjuïc el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia.

10 d’octubre 2009

Giuseppe Verdi

El 10 d'octubre de 1813 va néixer el compositor italià Giuseppe Verdi.

07 d’octubre 2009

Che Guevara

El 8 d'octubre de 1967 va ser assassinat el Che.

05 d’octubre 2009

29 de setembre 2009

Xina

L'1 d'octubre de 1949 Mao Tse Tung va proclamar la República Popualr de Xina.

28 de setembre 2009

Mafalda

El 29 de setembre de 1964 es va publicar la primera historieta de Mafalda, creada per Quino.

27 de setembre 2009

Alicia de Larrocha

Mozart Concerto No.27 in B flat, 3rd mov

01 de setembre 2009

Acte de graduació del curs 2008/09

El proper dia 21 de setembre d'enguany a la tarda es farà un acte públic de graduació per a tot l'alumnat que ha acabat el GES, el Batxillerat o la FP durant el curs 2008/09 a l'IOC. L'acte pretén ser un reconeixement públic a tots aquells/es que heu obtingut el títol dels vostres estudis i comptarà amb la presència de l'Honorable Sr.Conseller d'Educació i es farà a l'Auditori de Barcelona.
Per assistir a l'acte cal que empleneu el formulari que trobareu al Campus a l'espai de la vostra comunitat respectiva. Quan us hàgiu apuntat rebreu la invitació oficial.
Us hi esperem !

31 d’agost 2009

23 d’agost 2009

16 d’agost 2009

05 d’agost 2009

31 de juliol 2009

Exposició de fotografia al MNAC

La guerra, vista pels fotoperiodistes Robert Capa i Gerda Taro

El MNAC inaugura les exposicions 'Això és la guerra! Robert Capa en acció' i 'Gerda Taro'

La fotografia 'Mort d'un milicià' és la més cèlebre de les que Robert Capa va fer durant la guerra del 1936. Aquesta és una de les més de dues-centes fotografies de l'exposició 'Això és la guerra! Robert Capa en acció', que fins al 27 de setembre es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que també exposa 'Gerda Taro', un recull de cent fotografies d'aquesta pionera del fotoperiodisme, companya sentimental i de professió de Capa.

Capa i Taro van arribar a Barcelona el 5 d'agost de 1936, poc després del començament de la guerra, per fer-ne una cobertura informativa. El fet que els estils de Capa i Taro encara no s'haguessin consolidat ni s'haguessin fet cèlebres i la mort de Taro durant una de les batalles de la guerra van fer que després de la contesa una gran part de l'obra d'ella fos atribuïda a Capa. En aquesta exposició es diferencien per primera vegada les fotografies de Taro de les de Capa. 'Amb aquesta exposició Gerda Taro deixa d'estar a l'ombra de Capa', diuen Kristen Lubben i Cynthia Young, comissàries de l'International Center of Photography (ICP) de Nova York, que organitza conjuntament amb el MNAC l'exposició.
Fins al 27 de setembre al MNAC. No us la perdeu!!!

19 de juliol 2009

Art urbà

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

18 de juliol 2009

13 de juliol 2009

La Revolució Francesa

El 14 de juliol de 1789, amb la presa de La Bastilla, va començar la Revolució Francesa, origen de la primera declaració dels drets de l'home i del ciutadà de la història.

08 de juliol 2009

04 de juliol 2009

03 de juliol 2009

02 de juliol 2009

28 de juny 2009

25 de juny 2009

IOC, noves formes d’aprenentatge. CosmoCaixa Barcelona 30 de juny de 2009

La tercera edició de la jornada de l’Institut Obert de Catalunya
consolida plenament aquest espai de reflexió i d’anàlisi
prospectiva sobre l’ensenyament i l’aprenentatge en l’entorn virtual,
característic del model de l’IOC.
Amb una història relativament curta, l’IOC s’ha afermat
com una oferta educativa útil i interessant al servei de les
persones i del país: n’és una bona prova el fet que, en el curs
que ha acabat, el nombre de persones que s’han matriculat i
que han confiat en l’IOC ja hagi superat la xifra emblemàtica
de deu mil. El Departament d’Educació i l’IOC comparteixen
il·lusions, esforços i recursos per aconseguir que aquesta oferta
educativa sigui de molta qualitat.
Poc abans de finalitzar el curs s’ha inaugurat la nova seu
de l’IOC; és una mostra de la confiança que té posada el
Departament en aquest projecte,la qual ha de permetre una
millor organització de l’IOC i garantir una millor atenció de les
persones que hi cursen estudis.
En definitiva, és l’extensió del servei educatiu i l’atenció a
les persones perquè puguin aprendre més, millor i al llarg de
tota la vida el que dóna sentit a aquest gran projecte col·lectiu
que és l’IOC. Amb aquest objectiu ens proposem avançar
en els canvis que comporten les tecnologies i les possibilitats
que ofereixen per millorar en els nous models de formació i
d’aprenentatge.
En aquesta jornada “IOC,noves formes d’aprenentatge”
volem que es faci visible el reconeixement de la bona
feina feta fins ara i que ens comprometi en la que s’ha de fer
en el futur a favor de l’educació.
Josep Francí
Director general d’Ensenyaments
Professionals, Artístics
i Especialitzats

Presentació
Programa de la Jornada

16 de juny 2009

Visita del Conseller a la seu de l'IOC

Ahir, 15 de juny de 2009, ens va visitar el Conseller d'Educació, Hble. Sr. Ernest Maragall.
BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

08 de juny 2009

The Beatles

Sabíeu que s'havia fet una sèrie d'animació amb el Beatles?

07 de juny 2009

06 de juny 2009

04 de juny 2009

03 de juny 2009

27 de maig 2009

Para todos vosotros... Ficciones nº 2

Como cada trimestre, os ofrecemos el número 2 de Ficciones, la publicación del módulo Taller de escritura creativa.
Hemos hecho una selección entre más de trescientos trabajos. Felicitamos a los seleccionados y a todos aquellos que se han atrevido a plasmar sus emociones por escrito, cosa nada fácil.

24 de maig 2009

22 de maig 2009

16 de maig 2009

13 de maig 2009

Made in Catalonia

On October 24, 2008, performance artist Laurie Anderson (in Berkeley, California) joined musician/poet Lou Reed (in Barcelona, Spain) via the internet to perform the works of Catalan poets Brossa, Espriu, Carner and Vinyoli. The 45 minute live performance, in English, as experienced last year at the Made in Catalunya event in New York City, was presented by KOSMOPOLIS International Literature Fest; video performance, produced by Cal Performances, University of California at Berkeley.

12 de maig 2009

Georges Braque

El 13 de maig de 1882 va néixer el pintor i escultor Georges Braque.

10 de maig 2009

Juan Gris

L'11 de maig de 1927 va morir el pintor Juan Gris.

09 de maig 2009

Dia d'Europa

Paul Gauguin

El 8 de maig de 1903 va morir el pintor Paul Gauguin.

07 de maig 2009

Johannes Brahms

El 7 de maig de 1833 va néixer el compositor Johannes Brahms.

05 de maig 2009

Marlene Dietrich

El 6 de maig de 1992 va morir Marlene Dietrich, una de les grans dives del cinema.

02 de maig 2009

Georges Moustaki

El 3 de maig de 1934 va néixer Georges Moustaki:

Leonardo da Vinci

El 2 de maig de 1519 va morir el gran geni Leonardo da Vinci:

29 d’abril 2009

Edouard Manet

El 30 d'abril va morir el pintor Edouard Manet:

28 d’abril 2009

Duke Ellington

El 29 d'abril de 1899 va néixer un dels grans del jazz:

26 d’abril 2009

23 d’abril 2009

Sant Jordi

ABRIL D'ENAMORAT

Passeig de Gràcia amunt
amb el llibre i la rosa,
avança somrient,
abril endins,
la Núria, la Núria,
primavera meva!

Potser plou i fa sol
i el cavaller invisible
cavalca un núvol d'or
muntanya endalt.
Sant Jordi, Sant Jordi,
primavera nostra!

Passeig de Gràcia amunt,
la Núria!
Cavalca un núvol d'or,
Sant Jordi!

Pere Quart

19 d’abril 2009

16 d’abril 2009

Kavafis

l 17 d'abril de 1863 va néixer el poeta Konstandinos Kavafis
Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

(1911)

Traducció de Carles Riba

14 d’abril 2009

La República

El 14 d'abril de 1931 es proclamà la segona República espanyola.

13 d’abril 2009