El 12 de febrer de 1809 va néixer a Shrewsbury (Shropshire, Anglaterra): Charles Darwin, naturalista anglès, que va descobrir l'evolució de les espècies.
La foto del dia
11 de febrer 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Bloc de la comunitat educativa de l'Institut Obert de Catalunya
El puzzle de la setmana
Arxiu del blog
-
►
2017
(32)
- ► de setembre (2)
-
►
2016
(41)
- ► de desembre (6)
- ► de novembre (1)
-
►
2014
(28)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (4)
-
►
2013
(23)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2012
(82)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (1)
-
►
2011
(171)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (19)
- ► de setembre (12)
-
►
2010
(78)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (5)
-
▼
2009
(169)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (9)
-
▼
de febrer
(18)
- Glenn Miller
- Most Stunning 40 Images Of National Geographic 2008
- Dogs and puppies
- Georg Friedrich Häendel
- Antonio Machado
- Salvadors Espriu
- Malcom X
- The Photographic Talent Of Marius Sabo
- 16 de febrer de 1936
- Jornada inicial FP (14-II-2009)
- Nat King Cole
- Richard Wagner
- Charles Darwin
- La primera república
- Jules Verne
- Dogs Like Their Owners
- Felix Mendelssohn
- "La Vanguardia"
-
►
2008
(224)
- ► de desembre (28)
- ► de novembre (20)
- ► de setembre (19)
-
►
2007
(60)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (17)
- ► de setembre (14)
Enllaços
Un bri de poesia
Ara mateix
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Paura dei tuoi occhi
Paura dei tuoi occhi,
Di quel vertice puro
Entro cui batte il pensiero,
Paura del tuo sguardo
Nascosto velluto d ́algebra
Col quale mi percorri,
Paura delle tue mani
Calamite leggere
Che chiedono linfa,
Paura dei tuoi ginocchi
Che premono il mio grembo
E poi ancora paura,
Finché il mare sommerge
Questa mia debole carne
E io giaccio sfinita
Su di te che diventi spiaggia
E io che divento onda
Che tu percuoti e percuoti
Con il tuo remo d ́Amore.
Alda Merini
Entrades
Mapa de visites
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada